Història i llocs d’interès | Eatim de Jesús Pobre

Història i llocs d’interès

Les arrels de Jesús Pobre estan unides al Montgó, en ell es troba el primer assentament de població del seu terme. Es tracta del poblat iber de l’Alt de Benimaquia. Aquest poblat, del segle VI a.c., és un dels primers llocs on es produeix vi en la Comunitat Valenciana.  Situat a 225 metres d’altura disposava d’una fortificació de forma angular amb dues torres per a defensar el seu preat producte. La seva producció de vi estava destinada a l’exportació i amb ells comerciaven fenicis i grecs, amb els quals s’establiren relacions comercials que portarien aquest vi arreu del Mediterrani.

El segon poblament que ens arriba en el temps també es troba en el Montgó. Es tracta del poblament iber de Coll de Pous, molt pròxim al nucli urbà i en la cara sud d’aquesta serra. És un jaciment inèdit del segle IV a.c. molt destruït pels posteriors abancalaments. Aquest jaciment és conegut per la troballa excepcional del tresor del Montgó. Aquest tresor estava compost per 16 monedes, peces de plata i 1000 grams de plata fundida en lingots dins d’un vas, que actualment ha desaparegut.

En època romana trobem en la partida Bisserots una terrisseria romana datada en el segle II d.c. En ella es produïen àmfores de distint tipus per emmagatzemar vi i oli. Esta producció era possible gràcies a dos forns per a coure l’argila. En aquesta terrisseria l’espai estava ben dividit amb la zona per a la vida doméstica, una dels forns i l’abocador d’elements sobrants de la terrisseria. En aquest moment hi hauria una via de comunicació amb Dianium que passaria per Jesús Pobre cap a altres forns i Vil·les situats en la zona de Les Valls.

Fins el segle X-XI no s’ocuparà l’actual emplaçament del poble amb l’alqueria musulmana de Benissadeví de la qual es tenen poques noticies. Només es coneix que formava part dels dominis del Castell de Daniya (Dénia musulmana). El que sabem es que anteriorment a l’expulsió dels moriscos en 1609 ja havia desaparegut. Probablement la seva població passaria a altres zones rurals a disposició de nous senyors. En el segle XVII es consolida la població del terme de Jesús Pobre amb les alqueries ja cristianes de Colomer, Ferrando, Bisserots i Benitzaines. Però el que serà la localització definitiva del poble l’establirà la fundació en la segona meitat del segle XVII de l’ermitori de Jesús Pobre per part del franciscà fra Pere Esteve. A partir d’aquest punt la població anirà incrementant-se amb la fundació en el segle XVIII del convent de franciscans. El nucli actual de Jesús Pobre quedarà fixat amb aquestes fundacions i és el que actualment observem. Per les seves característiques, bona situació geogràfica, terres fèrtils…, el territori de Jesús Pobre va ser ocupat per totes les civilitzacions que passaren per aquestes terres.

APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DE JESÚS POBRE AL S. XIX

La desamortització del convent franciscà

Com a efecte de la Guerra de Successió l´austriacista Dénia va quedar molt malparada, però per la seua condició de plaça militar estratègica passà a regir una Governació que s´estenia des de Gandia a Altea i durant el set-cents recuperà la seua població (2.117 h. el 1787). L´any 1804 Dénia es reintegrà a la Corona i superades les penalitats de la guerra del Francés esdevé una gran plaça mercantil i la seua burgesia prosperà al ritme d´un tràfic portuari encapçalat per l´explotació de panses…

 Llegir més


Clic en qualsevol imatge per a iniciar la presentació. Les fletxes del teclat permeten desplaçar-se entre les fotos.

POU DEL PARE PERE

En el nucli urbà de Jesús Pobre, a esquenes de la casa amb el número 1 del carrer les Eres, ens trobem amb un menut espai públic on està el present element patrimonial…

 Llegir més

 

 

JESÚS POBRE EN EL SEGLE XVII

La fundació d’ermitatge del Pare Pere

Benissadeví no apareix en el còmput de població de Jerómino Muñoz (1565-1572), ni en la relació de cases de cristians vells i nous de 1609, ni tampoc en la llista de població de València del 1646. Així doncs, no coneixem l´estat dels seus habitants com ho podem determinar, en canvi, en altres localitats de la Marina. L´historiador Roc Chabàs ens indica com Dénia estava enmig dels llocs de moriscs., i tant era així, que en el temps de la seua expulsió, només Dénia, Xàbia i Murla eren habitades per cristians vells, i encara l´última tenia un raval de moriscs, els quals omplien els altres llocs del marquesat – a excepció de la població mixta d´Ondara- en el qual hi havia molts pocs cristians, aquests

 Llegir més